top of page
orfeó català.jpg

§ Diari de Catalunya del 19/10/1900, pag 2; § La Veu del Vallès 21/10/1900, pag 6

 

Ahir á la nit, una numerosa comissió de vehins de Sant Feliu de Codines, dels que solzament recordém en aquet moment els noms dels senyors Corderas, germans Umbert, Puigdomenech, Cendra, Vidal y Gifreda, visitá al Orfeó Català pera oferirli un recort de l'excursió artística que l'any passat aquesta Associació coral feu á n'aquella vila vallesana.

El recort consisteix en una rica y artística planxa de plata oxidada voltada de elegant ornamentació Lluis XV que enclou l'escut heràldich de la Senyera en or 1 y una llegenda que diu: Al Orfeó Catalá Sn. Feliu de Cudines. 17 de Septembre de 1899 en lletras esmaltadas. La planxa va colocada damunt d'una lápida de marbre negre 2 y tot ella colocada dins d'un march de fusta imitació á ébano y resguardada per un cristall 3.

Com es natural l'Orfeó y en sa representació el mestre Millet, ha rebut entra grans picaments de mans y ab molt d'agraiment tant artística mostra d'estima y recordansa y en obsequi de tant distingida represetació del poble de Sant Feliu s'ha cantat el Cant de la Senyera, «La Vrema», «El Credo de la missa del Papa Marcelo», «El cant dels aucells» y altres cansons populars que, com no caldria dir, han sigut coronades de grans aplaudiments. Acabat el concert s'ha obsequiat á la Comissió, pronunciantse xardorosas paraulas de simpatia entre'ls orfeonistas y els santfeliuenchs.

 

Una fotografia de vidre de l’esmentada placa commemorativa ha passat a formar part del fons patrimonial del Museu Municipal can Xifreda. Dóna la sensació que la foto va ser presa en el mateix taller on es va fabricar. Si bé ens consta que l’objecte original va desaparèixer en algun moment dels 125 anys que han transcorregut fins avui, al menys el museu guardarà el testimoni gràfic de l’agraiment del poble de Sant Feliu a l’Orfeó Català en aquell any de 1900.

______________

1 L’escut en relleu sobreposat és una reproducció del brodat de l’estendard de l’Orfeó Català dissenyat per Antoni Gallissà el 1896.

2 Per la foto, el marbre de suport és blanc.

3 Al vidre fotogràfic no s’aprecia cap marc de fusta que sostingui un vidre protector

                                                 JULIOLS AL XIFREDA

És l’activitat musical que l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines organitza cada estiu al pati de la casa modernista de can Xifreda.

Per obtenir informació de la programació de la sèrie de concerts, entrades, preus, horaris o per a qualsevol altra sol·licitud relacionada, poseu-vos directament en contacte a través de la web general de l’Ajuntament.

Previ a cada concert, a les 19:00, el Museu Municipal fa una visita guiada gratuïta a la col·lecció d’història local.

Info 2025: https://www.santfeliudecodines.cat/actualitat/noticies/la-2a-edicio-dels-juliols-al-xifreda-aposta-per-la-musica-en-catala-la-cultura-descentralitzada-accessible-i-arrelada-al-territori-.html

Sol·licituds i suggeriments: www.santfeliudecodines.cat o al telèfon: 93 866 2768

Cartell_Juliols_Xifreda_2025_01.jpg
coquelicot.jpg

EL DESTACAT DEL MUSEU 

COQUELICOT 

 

Emmanuel Villanis (1858-1914), va ser un artista nascut a Itàlia que es va instal·lar a Paris, en el barri de Montmatre, a partir de 1885. Destaca per les seves escultures femenines de figures bíbliques, heroïnes literàries o d’òpera i al·legòriques. S’inscriu dins de l’Art Nouveau (el modernisme francès).

Es va especialitzar en la fosa de bronze i va ser dels primers de fer escultura en sèrie, per aquest motiu es troba obra seva a totes les subhastes del món.

Sant Feliu havia tingut moltes cases modernistes dels estiuejants que malauradament, tard o d’hora van ser substituïdes per edificis nous. De l’enderroc d’un d’aquests edificis va rescatar-se aquesta figura que s’exposa en el museu, així com una generosa col·lecció de rajoles hidràuliques amb l’acolorida decoració pròpia de l’època.

Coquelicot -que vol dir “rosella” en francès- és una al·legoria de l’Estiu que el mateix artista en va fer moltes representacions, amb diferents materials i acabats, des de busts fins a figures senceres. Us deixem en els Destacats del Museu aquesta escultura sensual i delicada.

EL DESTACAT DEL MUSEU:

La radio de La Poncella

 

La Poncella, a part d’una societat cantaire, tenia una vessant benèfica d’ajuda mútua. Així al 1901 adquireix un nínxol al cementiri per un cas de defunció d’algun soci que en tingués necessitat, es dóna cobertura econòmica en malaltia o accident. Es subscriuen a La Vanguardia, La Publicitat i l'Aurora, tres diaris a disposició dels socis. El 1921 es reparteixen els beneficis de les activitats públiques -el bar que posaven en els balls de plaça, concerts i revetlles- que, fins i tot donaven per a invertir en “làmines del deute municipal de l'Ajuntament de Barcelona”. Al 1923 s’adquireixen tres nínxols més i al 1931 es compra una ràdio.

Aquell aparell de ràdio representava  una modernitat per als associats. La peça del mes del Museu és precisament l'aparell de La Poncella. Es tracta del receptor Philips model 2531 de quatre vàlvules amb un altaveu poligonal model 2019.

 

gramofon.jpeg
.jpeg

 

Història d'un Gaudí ocult

 

La Universitat de Barcelona ha enllestit l'edició del llibre Història d'un Gaudí Ocult, dins dels Quaderns d’Art i Natura del GRACMON, escrit per Xavier Jové i Teresa-M. Sala.

És el treball de recerca que culmina les investigacions que venia fent el Museu Municipal Can Xifreda sobre l'estendard de l'Orfeó Feliuà.  Actualitza les informacions amb dades molt transcendentals.  

 

Divendres, dia 10 de novembre, a les 19:00 hores, es va fer la presentació a la sala dels gegants del Centre Cívic.

 

Els autors destaquen que aquesta fou la primera presentació, ja que pensen continuar mostrant aquesta obra a diferents indrets de Catalunya. 

La publicació més completa i que millor recull l'estudi de l'estendard fins avui és: 

 

Sala, T-M, Jové X; "Història d'un Gaudí Ocult"; Quaderns d'Art i Natura, Ed. Universitat de Barcelona; Barcelona 2023. Format: 15,5 x 23,5 cm.  140 Pàgines. ISBN: 978-84-9168-962-1

 

Es pot trobar a les millors llibreries o per internet

bottom of page